Temps d’esperança
a la vella Europa

Clam de justícia i d’inclusió,
enmig d’indiferència,
I desil.lusió.
El do de la vida i la comunió
són camps de conreu en terra eixuta,
ben seca.
Crist obre portes, uneix, i construeix ponts.
La injusticia mor ofegada per
l’esperança,
i la indiferència morta per l’amor.
És l’hora de viure com a comunitat
que estima.
Déu no vol el nostre silenci
i desamor.