

La Junta de Braços va acordar la resistència, sota la direcció del general Villarroel i el conseller Rafael Casanova. Però només dues places fortes podien resistir durant alguns mesos el setge: Barcelona i Cardona.
La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans i francesos. La Coronela, o milícia urbana, es va encarregar d'organitzar la resistència, sota les ordres del Consell de Cent; i els gremis es feren càrrec d'una part de la muralla cadascun. D'altra banda, en diverses comarques es van emprendre accions de guerrilla. En total, les tropes defensores de la ciutat eren formades per 5.300 homes.
La resistència de Barcelona va durar tretze mesos i va provocar l'admiració d'una bona part de l'opinió pública europea.
Aquesta és la nostra història, i no la podem oblidar.Avui, hi ha molts pobles amb, identitat pròpia, que han de lluitar pels seus drets, per les seves llibertats. Volem, com a catalans i catalanes ser un poble capaç de poder decidir COM VOLEM construir la nostra societat...on les nostres pròpies Institucions pensin en el bé i la dignitat de tots els ciutadans .Un projecte comú, comptant amb tots els homes i dones; infants o adults; joves o grans que viuen i treballen a Catalunya...que s'estimen aquesta terra.
Pels senegalesos, bolivians, rumanesos, xinesos,paquistanesos...per tanta gent que se sent com a casa (o voldrien sentir-s'hi). Que siguin ciutadans de ple dret.
Ens queda, però, molt camí a fer perquè al nostre pais tothom visqui en condicions dignes, perquè els polítics deixin de ser partidistes i crein il.lusió comunitària dins la nostra societat.
ENS UNIM A LA CONMEMORACIÓ REIVINDICATIVA DE LA DIADA
La societat catalana pot ser un exemple de PUNT ZERO si esdevé una nació que viu comunitàriament el seu destí: on ningú pot quedar exclòs i on es pugui establir una relació ben oberta amb tots els pobles i totes les nacions del nostre món.